Un ciutadà de Roma

Caesar Pompili

Em presentaré. El meu nom és Caesar Pomili, i sóc un pobre plebeu que viu per treballar. No vull donar pena, però es així. Desgraciadament, visc en una societat molt injusta, perquè els que tenen encara volen tenir més i els que no tenim lluitem per sobreviure. Això es una societat desigual, claríssimament.

El meu treball diari és ser artesà. Produeixo petits mobles. Sóc conscient de que aquest treball no em dona una gran fortuna, però de moment puc donar de menjar als meus fills i a la meva dona, que s’encarrega de cuidar als meus fills i de cuidar la casa.

No cal que expressi el meu descontent davant aquesta situació. Els patricis, sense haver acumulat mèrits, tenen tots els drets amb els que somio cada dia de la meva vida. Drets elementals. Però jo em pregunto, es que som diferents? Només són persones els patricis? Em qüestiono totes aquestes coses perquè veig que no tots tenim els mateixos drets. Jo només demano coses tan elementals com poder votar, poder accedir a fer  la meva carrera política.

Tot i això, no ens deixen, als plebeus, ni tenir terres. Ens posen impediments en guanyar-nos la vida honestament. La veritat es que no podem abaixar al cap i obeir. Hem d’intentar, mitjançant el diàleg, intentar aconseguir el que ens pertoca com a persones. Tenir tothom els mateixos drets. Estic segur que ho aconseguirem!