martes, 13 de diciembre de 2011

Conquestes romanes en època de la República

Bona nit. De fet, avui vull deixar constança mitjançant un escrit de com va ser la realitat. La realitat de com va ser tota la conquesta romana en època de la República (des del segle V aC fins el I aC). Crec que jo sé tota la veritat, però com que no tinc dret a res i la meva veu no se sentirà pas, ho vull deixar per escrit. No vull ser un manipulador ni difamar sobre res, només vull informar sobre com va ser la veritat, i dir-vos que no us deixeu enganyar, ja que hi ha molta gent que només explica el que li interessa.
Dit això, començaré explicant-vos l’inici. Abans de tot, hem de diferenciar tres períodes de conquesta.

El primer de tot va ser la conquesta i el domini d’Italia. Aquesta primera etapa va perdurar dos segles. Del segle V a.C fins al III a.C.

En aquesta primera imatge vull il·lustrar el primer
període de conquesta. Pel que es pot observar, el primer pas va ser fer-se amb el control del centre i el nord de Roma. A finals del segle V a.C van estar lluitant amb els pobles de la Lliga Llatina, situats al centre de la península.
Al nord trobem els gals, que van entrar pels Apenins per fundar Milà, l’any  390 a.C. Tot i que els gals van arribar a fundar Roma, els romans van acabar imposant-se i van conquerir Roma.








A continuació, un cop van conquerir el centre ii el nord de la península, es disposaven  a conquerir tot el centre i el sud de la península.
Des del 343 fins al 334 aC es comprèn una època en que hi han unes constants lluites amb els samnites i els llatins per conquerir el Laci. Amb aquesta victòria, es disposava a lluitar per el sud d’Itàlia, la Magna Grècia, que comença amb l’enfrontament amb Tarent i acaba el 264 aC.
Podem dir, que els territoris grecs no estaven passant els seus millors moments, i podem afirmar que no va ser gaire complicat fer-nos amb el seu territori. Com es veu en la imatge, Tarent es troba al sud-oest de la península. Veient que el territori es veia amenaçat pels romans, Pirro, rei d’Epiro va intentar salvar Tarent, però el seu intent va ser en va.  Va intentar conquerir Sicília, on va fracassar de nou. Va tornar a Epiro i va tornar a perdre en mans dels romans. En aquest moment, es pot dir que el sud de la península estava completament en mans del romans.
En aquest moment ens trobem l’any 264 a.C i podem afirmar que tant el nord, com el centre i el sud de la península, es troben sota poder romà.
El 264 a.C es una època importantíssima pel que fa a la història de Roma, perquè suposa el canvi a una altre fase de la conquesta, on succeeixen moltes coses.
La segona etapa de la qual parlem s’anomena “La conquesta d’Orient”.

Per intentar explicar correctament aquesta fase, em basaré en aquest mapa. Com podeu veure, Roma ja estava formada per tota la península. I per un altre costat trobem els cartaginesos, en ple procés d’expansió. Cal dir que els territoris compresos pels dos pobles, era nomes fins al 264 a.C. Podem dir que aquesta segona fase es basa en contínues lluites entre romans i cartaginesos pel domini de la Mediterrània.

La primera gran lluita que podem diferenciar  és la Primera Guerra Púnica.



La Primera Guerra Púnica és la lluita entre cartaginesos i romans per Sicília, tal i com es pot veure a la fotografia.  El perquè dos potències es volien fer amb Sicília era molt clara, ja que era una terra mol fèrtil. Aquesta primera guerra va començar al 264 aC i va finalitzar al 241 aC.  Durant vint-i-tres anys, les tropes cartagineses i les romanes van estar lluitant constantment, amb conseqüències molt grans i visibles.  Tot i que els romans no eren gaire bons en batalles navals,  van aconseguir fer-se amb Sicília. Els romans, amb l’annexió de Sicilia l’any 241 aC, s’apoderen de tota Sicília.
Posteriorment, Roma s’annexa amb Sardenya l’any 237 aC i i amb Còrsega l’any 231 aC .
Les conseqüències pels cartaginesos van ser molt dures, on els romans els va fer firmar un tractat on els obligava a marxar de Sicília i imposant-los càstigs molt durs.
Un cop acabada aquesta primera guerra, us explicaré la segona.

A continuació, es produeix la Segona Guerra Púnica. (218a.C – 202 a.C)
Aquesta segona guerra Púnica, he de dir que també enfronta els cartaginesos amb els romans.
El fet del perquè és tan important aquesta segona guerra va que va suposar l’inici de la conquesta romana a Hispania.


Els cartaginesos, després de la derrota a Sicília, van marxar a conquerir la Península Ibèrica, i van fundar Cartago Nova (Cartagena) l’any 237 a.C. Com que els romans també habitaven la península Ibèrica, (des del riu Ebre cap al nord era territori romà i des del Ebre cap al sud era territori Cartaginès) van firmar el Tractat de l’Ebre (226 a.C), per tal d’evitar una altre confrontació. 


En aquest moment, Anníbal conquereix Sagunt i acompanyat d’un poderós exèrcit comença a conquerir tota la península cap al nord, amb l’objectiu de arribar fins a Roma, la capital del l’Imperi. En aquest procés, trenca el pacte amb els romans de no travessar el riu Ebre. Però tot i això, els romans es donen conte de que els cartaginesos volien entrar al seu territori, i agafen una amplia flota i marxen cap a la península. En aquest moment, els romans se n’adonen de que els cartaginesos els havien traït i que en aquell moment ja havien començat la seva expedició.


En aquesta imatge podem veure uns dels elefants que formava l’exèrcit d’Annibal, disposat a entrar en l’Imperi romà.  Els romans acusen als Íbers de ser els còmplices dels cartaginesos, al deixar-los passar pel riu Ebre. Els romans s’enfaden moltíssim i conquereixen tots els pobles Íbers situats a la península. En aquest moment els romans augmenten el seu territori conquerit de la península ibèrica. Tot i això, els romans vencen als cartaginesos en terres dels gals.  Per tant, podem dir que els romans tornen a vèncer als cartaginesos per segona vegada consecutiva.

En aquesta imatge es pot veure el recorregut que van fer els exèrcits romans i cartaginesos, (aquests últims comandats per Anníbal) uns per conquerir Roma, i els altres per pal·liar la ofensiva dels cartaginesos.
En aquest moment, com a resposta a la traïció que van patir els romans per part dels cartaginesos, els romans van conquerir tota la Península Ibèrica.
En aquest moment, els romans arriben a la conclusió de que fins que no acabessin amb els cartaginesos no els deixarien dominar tota la mediterrània i no podran ser tota la potència que volien ser.
Amb l’objectiu d’acabar amb els cartaginesos per sempre, comença la Tercera Guerra Púnica (149 a.C – 146 a.C). Sobre la Tercera Guerra Púnica cal destacar que va ser una guerra llampec (curta). Roma destrueix Carthago i domina tot el nord d’Africa. Ara, es pot dir que el domini de la Mediterrània comença a ser efectiu. Cada vegada que algun polític pronunciava qualsevol discurs sobre els cartaginesos, acabava dient, “Carhago delenda est!”, que vol dir: “Cal destruir Carthago!”.
En aquest moment comença la tercera part d’expansió: La conquesta d’Orient. És na tercera etapa en la que empesos ja per l’afany imperialista es dirigeixen cap a l’est. En aquest moment, es confirma la conquesta de Macedònia, entre l’any 200 i el 148 a.C.
En aquest mateix període succeeixen lluites amb les ciutat-estat gregues que acaben l’any 146 a.C amb l’annexió a l’Imperi de Corint i la Grècia Continental.
A l'oest de Turquia, hi havia un estat anomenat Pérgam. Aquest regne va néixer després de la mort d'Alexandre Magne (323 aC) i va acabar quan el seu rei, Àtal II va donar el regne en herència per als Romans. Amb aquesta annexió els romans van crear la nova província d'Asia.

La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del segle I aC entre les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar i les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) arran de les intencions de conquesta de Roma sobre aquest territori.

                                 
                                    Episodi que va ocórrer a la Guerra de les Gàl·lies