Parlem amb Cèsar August?

Tenim el goig de entrevistar a August, el que va ser el primer emperador de roma, que ens va portar un magnífic període de pau i de prosperitat!.

Com ja sabeu, Cèsar August va ser el successor de Juli Cèsar i proclamat el primer emperador romà.

A continuació, tindrem el privilegi de fer-li una serie de preguntes i si es possible i ets tan amable, ens l’has contestaràs.

Primer de tot, podríem parlar sobre la actualitat.

Quants anys tens, actualment?
Actualment tinc 67 anys.

Amb aquesta edat podem dir que estem davant d’una persona savia, sens dubte.  Parla’ns una miqueta sobre la teva família.

El meu pare es deia Gai Octavi, un pare que ha sapigut fer mol bé la seva feia i al qual li dec tota la meva saviesa.  La meva mare, que es deia Àcia i que era la neboda del meu pare. I es pot dir que aquí s’acaba la meva família més directe.
La veritat es que vaig tenir diverses dones, però ara estic sol i sense cap esposa.

Ara, si et sembla bé, podríem parlar sobre la teva vida més profundament. Els teus fets com a Emperador, els llocs de residència i el Triumvirat, per exemple.

Has viscut sempre a Roma?

No, la veritat és que he passat part de la meva vida amb la meva àvia. L’any 58 a.C vaig marxar a casa de la  meva àvia Júlia, a Velitrae a una ciutat del Laci. Després també vaig estar a Nola, una ciutat situada a la província de Nàpols. Això sumat a diversos viatges que vaig fer per defensar el meu imperi fa que pugui dir que no he tingut un lloc fix de residència.

Què fas en el teu temps lliure?
intento relaxar-me mirant la posta de sol si puc, o estirar-me si puc al llit llegint algun llibre. Sobretot en el meu temps lliure el que intento es relaxar-me buscant una estona de pau i evadir-me una estona del estrès que comporta la meva vida política.

Defineix amb una paraula el teu oncle Juli Cèsar.

El líder. No sé si calen paraules per parlar del meu oncle. Tot el que va fer s’està veient reflexat actualment. Una persona que va fer molt fàcil el camí cap a un gran Imperi com el que vam fer tot un seguit de persones.

Ara, entrarem en un àmbit més professional. Si et sembla bé, podem parlar sobre les teves accions en mans del Imperi.

Però primer de tot, m’agradaria preguntar-te si creus que el haver format part del II Triumvirat et va ajudar  a ser posteriorment Primer Emperador?
Crec que el II Triumvirat em va donar molta autoestima i molta confiança en mi mateix perquè m’estava adonant que estava fent les coses correctament. Estic segur que el II Triumvirat em va ajudar a ser posteriorment Primer Emperador.

Com vas aconseguir mantenir-te com a Emperador durant tants anys sense que el teu mandat trontollés per cap costat?

El secret és en utilitzar molt el seny en la presa de qualsevol decisió. S’han d’analitzar totes les situacions on calgui alguna decisió. En aquest moment, plantejar-se totes les opcions de decisió que es té en el mateix moment i decidir quina és la més viable. Com heu pogut veure, us ho he plantejat massa fàcil, però el problema es dur aquest plantejament a la realitat.

A la Batalla D’Actium et vas enfrontar a Marc Antoni. Creus que va ser l’últim pas cap a la glòria de ser Emperador?

Avera, la Batalla D’Actium va resumir tota una època. I la batalla amb Marc Antoni va ser només un episodi d’aquesta època. Amb això vull dir que la batalla amb Marc Antoni va ser només un dels molts motius que va fer que em consolidés com un molt bon polític. Però sí que es pot dir que va ser l’últim motiu que va fer que em llancés a la meva carrera com Emperador.  Es pot dir que en general la batalla d’Actium em va llançar cap a la meva nova carrera com a Emperador de Roma.

Si poguessis canviar alguna cosa de la teva època com Emperador, ho faries?

Sincerament, crec que no canviaria cap decisió presa, perquè crec que totes les accions que vaig dur a terme durant aquell període em van servir. Les bones accions per refermar la meva figura com a polític fer i segur, i les males accions, per adonar-me de totes les coses que vaig fer malament i adonar-me de les coses que havia de millorar.

Per acabar, voldria donar les gràcies a algú en concret, per la victòria en la seva carrera política?

Doncs, donar-li les gràcies a la meva família més directe. Com van ser els meus pares i la meva àvia, que em van formar i educar d’una manera molt correcte.

Hem tingut el plaer, senyores i senyors, de mantenir una afable conversa amb Cèsar August, tot un geni com bé ho va demostrar al cap del Imperi romà. 

       Cèsar August