Els íbers a la Península Ibèrica

Avui, amics i amigues, us narraré  com li vaig explicar als meus nebots la història dels ibers. Com és lògic, no els hi explicaré des de la vessant més científica, sinó que els hi vaig explicar una historia.

Fa molt i molt de temps, concretament fa XXXI segles, van viure una sèrie de persones, agrupades en poblats i amb les mateixes característiques tant culturals, com a nivell social, que s’anomenaven IBERS. Aquest poble, se sap que va viure des del segle X a.C fins el s.I a.C.
Seguidament, els hi vaig ensenyar un llibre que tenia sobre la cultura dels ibers. En aquesta obra hi havia un mapa (el mateix que he presentat a continuació) on  s’exposava de manera gràfica les zones habitades pels ibers. Com es pot observar en la imatge, els ibers van habitar tot el territori banyat per la Mar Mediterrània.  

 

Un dels meus nebots va observar els noms del diferents pobles, i em va preguntar quin era el poble que habitava en la zona on vivim nosaltres. Jo li vaig indicar que, Mataró, abans era habitada pels laietans.     

A continuació els hi vaig explicar com eren el poblats dels ibers. Aquests poblats dels quals parlem estaven situats  en cimes de muntanyes o de turons. Era una posició estratègica i ajudava a la defensa de la ciutat. Un altre aspecte era que estaven emmurallades, posseïen torres de vigilància, tenien una plaça central dintre de la ciutat, i hi havia construïts edificis públic, com temples, per exemple.

En aquesta imatge es pot observar el poblat iber de Tornabous.

Concretament, aquesta imatge representa  unes restes arqueològiques d’un antic poblat iber.  Aquest és un dels exemples més importants de l'urbanisme ibèric de Catalunya.

Dintre d’aquests poblats hi havia habitatges.  En aquesta imatge que els hi vaig ensenyar extreta del llibre, es pot observar una representació d’una casa iber. Les parets de les cases  estaven fets de pedra i totxo,  el sostres  de canya, argila i palla i constaven d’una o dues habitacions.

Respecte a la economia, els hi vaig explicar que era un poble que es dedicava a la plantació cerealista, a la vinya i a la olivera. Es dedicaven a la ramaderia  amb cabres i ovelles, de les quals extreien llet i llana. Un altre tret important de la economia iber era el potencial comercial del que disposaven.  Comerciaven amb els grecs i amb els romans, i encunyaven la moneda.  També cal dir que feien objectes artesans (joies, armes, ornaments, ceràmica, teixits, cistells...) per posteriorment vendre’l o per ús quotidià.

En aquesta imatge es poden observar unes àmfores ibèriques destinades al comerç de vi i oli. 

Respecte la societat, els hi vaig explicar que era una societat tribal. Per entendre aquest concepte, els hi vaig dir que la tribu que hi havia al maresme, eren el Laietans, com ja els hi havia explicat abans en l’explicació que tractava sobre  les zones poblades per aquest poble.  Un altre tret sobre la societat iber era que era patriarcal, es a dir, una societat basada en l’autoritat de la figura paterna. Aquesta societat també és caracteritzava per tenir cabdills, es a dir, un rei.

Imatge que representa un soldat, fent honor de poble guerrer que tenien els ibers.

Quan els hi vaig acabar d’explicar com eren les societats ibers, em van preguntar que si creien en Déu. Jo els hi vaig respondre de manera resumida quines eren les seves creences religioses. Cal dir que era una cultura politeista, es a dir, creien en més d’un déu. Cal dir que seguien rituals funeraris. Per exemple, en cas de la mort d’ algú es seguien varis passos. En cas de que sigues nen, s’enterrava al subsòl de la casa, amb l’objectiu de protegir a la criatura. En cas de que el difunt fos adult, s’incinerava.  Es posaven les cendres en una olla i s’enterrava amb l’aixovar (pertinències del difunt) amb menjar.

En aquesta imatge es pot observar la recreació d’una tomba referent a un adult. En aquesta es poden observar les pertinències del difunt.