La Iluro romana

Avui m’he disposat a fer una visita a Iluro. Cuan vaig arribar allà, em vaig trobar amb un vell amic de la infància, en Marcus. Aquest em va fer de guia per tota la ciutat i em va explicar moltíssimes coses referent a Iluro. 

Vam començar pels inicis de la ciutat. Hi ha molta controvèrsia respecte la fundació d’aquesta ciutat.  Hi ha varies hipòtesis sobre l’aparició d’Iluro. La teoria més acceptada actualment és la proposada per Joaquim Garcia, que proposa la data de fundació al voltant de l’any 50 a.C, basant-se en la datació de la construcció de la xarxa de clavegueram. 

Els orígens d’Iluro els trobem a Ilduro, situat a l’actual Cabrera, habitada pels laietans. En aquest moment, els habitants d’aquests turons a Ilduro, abandonen progressivament les seves terres per buscar la costa, amb l’objectiu de trobar el mar, que assegura un bon potencial amb el comerç marítim. 

Seguidament, li vaig preguntar que com era la estructura de la ciutat. Em va dir que, Iluro era un bon exemple d’urbanisme regular romà, que presentava un perímetre rectangular i tenia una xarxa ortogonal de carrers, o com també era conegut, un pla hipodàmic. En Marcus em va explicar que aquesta estructura es basa en  dos carrers principals, que s’anomenen el cardus i el decumanus.

Tal i com es mostra a la imatge, Iluro presenta aquesta estructura. El cardus, que va de nord a sud de la ciutat, es trobava a l’actual Riera, mentre que el Decumanus, es troba a l’actual Carrer Sant Josep. Després d’aquestes indicacions, vaig anar a la part més pràctica. Volia saber  on es trobaven a la ciutat d’Iluro els principals edificis, i saber si encara queden restes. Em va portar al centre de la ciutat de Mataró (anteriorment coneguda com Iluro), on  es podien veure restes de la muralla, concretament a la Plaça de l’Ajuntament (fotografia situada sota de l'explicació, on es pot veure la resta de muralles que encara es conserven en la ciutat), a la floristeria Frèsia. Vam aprofitar per parlar sobre l’estructura de les muralles. Hem va explicar que les muralles estaven formades per dues parts. Una d’elles anomenada de baix grau, feta de blocs de pedra, i l’altre, situada a la part superior, feta d’arganassa. A la mateixa Plaça Gran hi havia una gran cisterna, que tenia la funció d’almacenar l’aigua de la pluja.

En aquesta il·lustració és pot veure Can Xammar, la zona on anteriorment, en la època romana estaven situades les termes, o també anomenats, banys públics.  

El fòrum estava situat a la Plaça de Santa Maria. Sota d’aquesta basílica hi havia un temple de la Triada Capitolina, on s’adoraven als Deus Juno, Júpiter i Minerva. També cal dir que a Iluro hi havien moltes cases senyorials, anomenades Domus. A la Plaça Gran hi destaca una en concret, que s’anomena “La Domus dels dofins” perquè en ella destaca un mosaic amb dos dofins saltant per sobre del mar. 

Parlant de domus, cal destacar la Torre Llauder, il·lustrada en la foto aèria següent:

La Torre Llauder era una vil·la molt luxosa amb moltes habitacions. Era una antiga vivenda de gent molt rica i a la vegada era una explotació agrícola. L’explicació a la persona que l’habitava era que hi havia un home molt ric amb residència a Iluro que utilitzava aquesta casa com a segona residència d’estiueig. 

La casa es compon d’un atri (pati central) i també d’un peristil (un gran jardí). La casa produïa molts productes. Des d'àmfores que s’utilitzaven com a recipient per poder transportar el vi que es venia per tot l’Imperi, fins al mateix vi en els espais agrícoles que tenia destinat el propietari, com bé he esmentat anteriorment.  Els terres de les habitacions tenien mosaics molt valorats artísticament parlant.  

De sobte, li vaig preguntar que a que es dedicaven els laietans a Iluro. En Marcus em va respondre que bàsicament, es dedicaven a una agricultura dedicada al vi i comerciar amb aquest, una forta producció de ceràmica per transportar el vi per tot l'Imperi, entre d'altres usos més freqüents.

Àmfores romanes que tenien vàries utilitats. Una d'elles era emmagatzemanr diferents productes.

I seguidament, li vaig preguntar sobre algun personatge romà que estigui plenament relacionat amb la ciutat d’Iluro. Em va respondre molt clarament amb el nom de Lucius Marcius. Per respondre’m aquesta pregunta, em va portar fins un carrer situat al costat de l’Actual Plaça Catalunya, al barri de Peramàs-Les Esmandies, dedicat a aquest personatge. En Marcus, també em va dir que el gegant d’aquest barri va vestit com ell vestia antigament, que era un regidor de l’antiga Iluro.

En aquesta imatge es veu il·lustrat el gegant del barri Peramàs-Les Esmandies, de la ciutat de Mataró.

I per acabar, li vaig voler preguntar sobre on estava situada l’antiga Iluro en comparació a aquesta Mataró:

Com es pot veure a la imatge, l’antiga ciutat romana es trobava situada en l’actual casc antic de la ciutat, com així ho poden demostrar les restes trobades, com poden ser les restes de Can Xamar o el mosaic localitzat a la Plaça Gran.

Els íbers a la Península Ibèrica

Avui, amics i amigues, us narraré  com li vaig explicar als meus nebots la història dels ibers. Com és lògic, no els hi explicaré des de la vessant més científica, sinó que els hi vaig explicar una historia.

Fa molt i molt de temps, concretament fa XXXI segles, van viure una sèrie de persones, agrupades en poblats i amb les mateixes característiques tant culturals, com a nivell social, que s’anomenaven IBERS. Aquest poble, se sap que va viure des del segle X a.C fins el s.I a.C.
Seguidament, els hi vaig ensenyar un llibre que tenia sobre la cultura dels ibers. En aquesta obra hi havia un mapa (el mateix que he presentat a continuació) on  s’exposava de manera gràfica les zones habitades pels ibers. Com es pot observar en la imatge, els ibers van habitar tot el territori banyat per la Mar Mediterrània.  

 

Un dels meus nebots va observar els noms del diferents pobles, i em va preguntar quin era el poble que habitava en la zona on vivim nosaltres. Jo li vaig indicar que, Mataró, abans era habitada pels laietans.     

A continuació els hi vaig explicar com eren el poblats dels ibers. Aquests poblats dels quals parlem estaven situats  en cimes de muntanyes o de turons. Era una posició estratègica i ajudava a la defensa de la ciutat. Un altre aspecte era que estaven emmurallades, posseïen torres de vigilància, tenien una plaça central dintre de la ciutat, i hi havia construïts edificis públic, com temples, per exemple.

En aquesta imatge es pot observar el poblat iber de Tornabous.

Concretament, aquesta imatge representa  unes restes arqueològiques d’un antic poblat iber.  Aquest és un dels exemples més importants de l'urbanisme ibèric de Catalunya.

Dintre d’aquests poblats hi havia habitatges.  En aquesta imatge que els hi vaig ensenyar extreta del llibre, es pot observar una representació d’una casa iber. Les parets de les cases  estaven fets de pedra i totxo,  el sostres  de canya, argila i palla i constaven d’una o dues habitacions.

Respecte a la economia, els hi vaig explicar que era un poble que es dedicava a la plantació cerealista, a la vinya i a la olivera. Es dedicaven a la ramaderia  amb cabres i ovelles, de les quals extreien llet i llana. Un altre tret important de la economia iber era el potencial comercial del que disposaven.  Comerciaven amb els grecs i amb els romans, i encunyaven la moneda.  També cal dir que feien objectes artesans (joies, armes, ornaments, ceràmica, teixits, cistells...) per posteriorment vendre’l o per ús quotidià.

En aquesta imatge es poden observar unes àmfores ibèriques destinades al comerç de vi i oli. 

Respecte la societat, els hi vaig explicar que era una societat tribal. Per entendre aquest concepte, els hi vaig dir que la tribu que hi havia al maresme, eren el Laietans, com ja els hi havia explicat abans en l’explicació que tractava sobre  les zones poblades per aquest poble.  Un altre tret sobre la societat iber era que era patriarcal, es a dir, una societat basada en l’autoritat de la figura paterna. Aquesta societat també és caracteritzava per tenir cabdills, es a dir, un rei.

Imatge que representa un soldat, fent honor de poble guerrer que tenien els ibers.

Quan els hi vaig acabar d’explicar com eren les societats ibers, em van preguntar que si creien en Déu. Jo els hi vaig respondre de manera resumida quines eren les seves creences religioses. Cal dir que era una cultura politeista, es a dir, creien en més d’un déu. Cal dir que seguien rituals funeraris. Per exemple, en cas de la mort d’ algú es seguien varis passos. En cas de que sigues nen, s’enterrava al subsòl de la casa, amb l’objectiu de protegir a la criatura. En cas de que el difunt fos adult, s’incinerava.  Es posaven les cendres en una olla i s’enterrava amb l’aixovar (pertinències del difunt) amb menjar.

En aquesta imatge es pot observar la recreació d’una tomba referent a un adult. En aquesta es poden observar les pertinències del difunt.          

Parlem amb Cèsar August?

Tenim el goig de entrevistar a August, el que va ser el primer emperador de roma, que ens va portar un magnífic període de pau i de prosperitat!.

Com ja sabeu, Cèsar August va ser el successor de Juli Cèsar i proclamat el primer emperador romà.

A continuació, tindrem el privilegi de fer-li una serie de preguntes i si es possible i ets tan amable, ens l’has contestaràs.

Primer de tot, podríem parlar sobre la actualitat.

Quants anys tens, actualment?
Actualment tinc 67 anys.

Amb aquesta edat podem dir que estem davant d’una persona savia, sens dubte.  Parla’ns una miqueta sobre la teva família.

El meu pare es deia Gai Octavi, un pare que ha sapigut fer mol bé la seva feia i al qual li dec tota la meva saviesa.  La meva mare, que es deia Àcia i que era la neboda del meu pare. I es pot dir que aquí s’acaba la meva família més directe.
La veritat es que vaig tenir diverses dones, però ara estic sol i sense cap esposa.

Ara, si et sembla bé, podríem parlar sobre la teva vida més profundament. Els teus fets com a Emperador, els llocs de residència i el Triumvirat, per exemple.

Has viscut sempre a Roma?

No, la veritat és que he passat part de la meva vida amb la meva àvia. L’any 58 a.C vaig marxar a casa de la  meva àvia Júlia, a Velitrae a una ciutat del Laci. Després també vaig estar a Nola, una ciutat situada a la província de Nàpols. Això sumat a diversos viatges que vaig fer per defensar el meu imperi fa que pugui dir que no he tingut un lloc fix de residència.

Què fas en el teu temps lliure?
intento relaxar-me mirant la posta de sol si puc, o estirar-me si puc al llit llegint algun llibre. Sobretot en el meu temps lliure el que intento es relaxar-me buscant una estona de pau i evadir-me una estona del estrès que comporta la meva vida política.

Defineix amb una paraula el teu oncle Juli Cèsar.

El líder. No sé si calen paraules per parlar del meu oncle. Tot el que va fer s’està veient reflexat actualment. Una persona que va fer molt fàcil el camí cap a un gran Imperi com el que vam fer tot un seguit de persones.

Ara, entrarem en un àmbit més professional. Si et sembla bé, podem parlar sobre les teves accions en mans del Imperi.

Però primer de tot, m’agradaria preguntar-te si creus que el haver format part del II Triumvirat et va ajudar  a ser posteriorment Primer Emperador?
Crec que el II Triumvirat em va donar molta autoestima i molta confiança en mi mateix perquè m’estava adonant que estava fent les coses correctament. Estic segur que el II Triumvirat em va ajudar a ser posteriorment Primer Emperador.

Com vas aconseguir mantenir-te com a Emperador durant tants anys sense que el teu mandat trontollés per cap costat?

El secret és en utilitzar molt el seny en la presa de qualsevol decisió. S’han d’analitzar totes les situacions on calgui alguna decisió. En aquest moment, plantejar-se totes les opcions de decisió que es té en el mateix moment i decidir quina és la més viable. Com heu pogut veure, us ho he plantejat massa fàcil, però el problema es dur aquest plantejament a la realitat.

A la Batalla D’Actium et vas enfrontar a Marc Antoni. Creus que va ser l’últim pas cap a la glòria de ser Emperador?

Avera, la Batalla D’Actium va resumir tota una època. I la batalla amb Marc Antoni va ser només un episodi d’aquesta època. Amb això vull dir que la batalla amb Marc Antoni va ser només un dels molts motius que va fer que em consolidés com un molt bon polític. Però sí que es pot dir que va ser l’últim motiu que va fer que em llancés a la meva carrera com Emperador.  Es pot dir que en general la batalla d’Actium em va llançar cap a la meva nova carrera com a Emperador de Roma.

Si poguessis canviar alguna cosa de la teva època com Emperador, ho faries?

Sincerament, crec que no canviaria cap decisió presa, perquè crec que totes les accions que vaig dur a terme durant aquell període em van servir. Les bones accions per refermar la meva figura com a polític fer i segur, i les males accions, per adonar-me de totes les coses que vaig fer malament i adonar-me de les coses que havia de millorar.

Per acabar, voldria donar les gràcies a algú en concret, per la victòria en la seva carrera política?

Doncs, donar-li les gràcies a la meva família més directe. Com van ser els meus pares i la meva àvia, que em van formar i educar d’una manera molt correcte.

Hem tingut el plaer, senyores i senyors, de mantenir una afable conversa amb Cèsar August, tot un geni com bé ho va demostrar al cap del Imperi romà. 

       Cèsar August